Spiritual Unity La [2], 6 de novembre de 2006.
Interprets: Marc Ribot (g), Henry Grimes (b), Roy Campbell (t), Chad Taylor (bt)
Qui li havia de dir al guitarrista Marc Ribot que algun dia podria retre homenatge al seu admirat Albert Ayler al costat del qui fou un dels seus contrabaixistas més lleials? Sí, Henry Grimes, que ha tornat a pujar als escenaris. Avui en dia és ja un veteraníssim jazzman d’edat incerta - ni ell sap quan va néixer - que té als dits l’essència de la cultura del free jazz, nascuda fa més de 30 anys als EUA i que en el nostre país encara resta inèdita. Per aquestes terres fa dècades que fabriquem bons però encasellats boppers i sembla que així serà pels segles dels segles (necessitem una revolució punk en el jazz d'aquí, ja!) . Veure a Grimes tocar el repertori d'Ayler és viure com a espectador la música des de l’estómac. Amb una intensitat que mareja. Ribot rematava amb passió la seva part, amb aquell estil mescla de Derek Bailey i Thurston Moore, que hauria de motivar a qualsevol músic a buscar i trobar un camí propi musical.
13.11.06
12.11.06
(des)concert
SYBIL VANE + LA CÉLULA DURMIENTE La [2] 27/10/06
Ordenar el concert de "millor a pitjor" no sembla una bona estratègia per a la presentació de "Turismo de interior", el nou treball de les Sybil Vane. No va faltar públic ni claca però sí esperit riott. ¿Nervis? Tal vegada. Van defendre els temes amb poca convicció però esperem que el rodatge del disc en diferents escenaris ens permeti veure a unes Sybil Vane més poderoses de les que vam veure a la 2 de l'Apolo. Fidels tanmateix al seu estil, no defraudaran els seus seguidors amb "Turismo", un treball on s'observa el creixement de la banda tant pel que fa a lletres com musicalment.
Respecte a Célula, van escalfar l'escenari amb un so prou convincent i una posada en escena a mig camí entre el punk i l'humor naïf. "Perverso Universo" és una bona proposta on el noise i el puntillisme pop es donen la mà d'una manera contradictòria però efectiva.
Junts o per separat esperem nous shows dels interfectes. I com deia algú que en sabia: "el pitjor dels somnis és que s'acaben acomplint". Qui no en sap gaire afegeix: caldrà defensar-los.
Ordenar el concert de "millor a pitjor" no sembla una bona estratègia per a la presentació de "Turismo de interior", el nou treball de les Sybil Vane. No va faltar públic ni claca però sí esperit riott. ¿Nervis? Tal vegada. Van defendre els temes amb poca convicció però esperem que el rodatge del disc en diferents escenaris ens permeti veure a unes Sybil Vane més poderoses de les que vam veure a la 2 de l'Apolo. Fidels tanmateix al seu estil, no defraudaran els seus seguidors amb "Turismo", un treball on s'observa el creixement de la banda tant pel que fa a lletres com musicalment.
Respecte a Célula, van escalfar l'escenari amb un so prou convincent i una posada en escena a mig camí entre el punk i l'humor naïf. "Perverso Universo" és una bona proposta on el noise i el puntillisme pop es donen la mà d'una manera contradictòria però efectiva.
Junts o per separat esperem nous shows dels interfectes. I com deia algú que en sabia: "el pitjor dels somnis és que s'acaben acomplint". Qui no en sap gaire afegeix: caldrà defensar-los.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
