Las chicas se desnudan II

Las chicas se desnudan
9/3/09
Bar Elèctric

Era el segon dilluns del cicle. Baby Marrow obria amb un posat naïf, repetia que les cançons tenien mala llet i es ruboritzava cada cop que ho deia. The Not Knowing va asseure’s a la cadira amb la guitarra, amb texans estrets i les cames obertes, amb les arrugues de la cara projectant una ombra sobre els ulls i em va semblar sentir com ressonaven esperons quan s’acostava a l’escenari, “Quiero agradecer a mis amigos que no haya venido ninguno” i deleitar-nos amb un folk fosc i íntim, potser massa per una vetllada tan càlida, va ser, per mi, el millor de la nit. I Aspet Weekend, despreocupades i amb bones idees, van venir, es van plantar amb la banda gairebé al complert i van tocar les nenes maques. Per veure-ho. //GERARD DE JOSEP I CODINA

Las chicas se desnudan. 2/3/09

2/3/09
Bar Elèctric

“Little miss lulis and her folky ferran”, per no dir Anímic, van ser els encarregats d’encetar el cicle de veus femenines “Las chicas se desnudan”, i em van deixar tan impressionat que la resta se’m va fer petit. Però crec que va ser només una qüestió d’ordre, vull dir que Lek Mun em semblaven uns personatges d’allò més curiosos i la Mireia de Miss Carroussel em va fer sentir com quan, de petits, la professora ens tocava la guitarra i tot entusiasmats escoltàvem el que fos perquè un sentiment de comunitat càlida embolcallava la sala. Freds i calents per a històries diverses, crec que no seria just demanar més.//GERARD DE JOSEP I CODINA