EL PETIT DE CAL ERIL_ LES SARGANTANES AL SOL

EL PETIT DE CAL ERIL I LES SARGANTANES AL SOL

BANKROBBER

Referència nº 20 dels amics de BankRobber, tota un aposta dins la música en català.
12 cançons que les podríem catalogar de paisatges sonors, [ folk, pop, cors infantils, electrònica juganera]. A partir del projecte d’en Joan Pons Villaró, cançons parides a Guissona al Mas familiar. Amb Mandolines Tralari, ens demostra la capacitat de crear cançons senzilles, originals, i que se’t queden clavades al cervell. Lletres aparentment infantils, amb un punt de surrealisme fosc, tot i que us recomanem la degustació d’ El Petit en directe i de prop, la seva proposta cobra noves dimensions. Intensitat dins la música acústica, i somriures entre temes. En la línia de Devendra Banhart, Manel, Joan Miquel Oliver...//Carles Llàcer Escamilla

EL PETIT DE CAL ERIL I LES SARGANTANES AL SOL BANKROBBER

Referència nº 20 dels amics de BankRobber, tota un aposta dins la música en català.
12 cançons que les podríem catalogar de paisatges sonors, [ folk, pop, cors infantils, electrònica juganera]. A partir del projecte d’en Joan Pons Villaró, cançons parides a Guissona al Mas familiar. Amb Mandolines Tralari, ens demostra la capacitat de crear cançons senzilles, originals, i que se’t queden clavades al cervell. Lletres aparentment infantils, amb un punt de surrealisme fosc, tot i que us recomanem la degustació d’ El Petit en directe i de prop, la seva proposta cobra noves dimensions. Intensitat dins la música acústica, i somriures entre temes. En la línia de Devendra Banhart, Manel, Joan Miquel Oliver...//Carles Llàcer Escamilla

Mazoni. Eufòria 5 – Esperança 0

Mazoni

Eufòria 5 – Esperança 0
Unes baquetes piquen a l’aro i et contagien un ritme, eufòric potser. “Dins una mateixa cançó podem viatjar de la psicodèlia dels 60 a la dels anys 90, dels Stooges al post-punk del segle XXI” diu al seu myspace. I jo em limito a fer que sí amb el cap i copy paste. Perquè sé que el disc és ple de referències, però no vull esmentar-les. N’hi ha masses. Algunes fins i tot podien semblar-me òbvies però, d’altres, encara que em sembli captar-les no les ubico. Però tant és. A partir d’avui em llevaré, obriré la persiana i intentaré mirar a fora a través de la cortina. I sortiré al carrer amb les ulleres fosques, que no és que no hi hagi esperança, és que tant me fa si n’hi ha. O això crec haver entès, estic eufòric.//Gerard De Josep i Codina