La noche de los indienautas

La noche de los indienautas
Espai jove de l’eixample
28-3-09

Silvia Coral va obrir la nit dels indienautas a l’espai jove de l’eixample amb un concert d’aquells que en recordar-lo no m’agrada, però que amb el temps, simplement no recordaré. Em fa l’efecte que a vegades es busca trobar una bona melodia i cantar-la tan malament com es pugui. Potser algú eludirà a la deconstrucció del pop i a la filosofia del DIY i, des de la teòrica, potser és molt interessant, però no em va arribar. De Centella, ho sé, és probable que se’n pugui dir el mateix, però la força de cançons com El hervor, per mi, deixen enrere aquestes consideracions teòriques. De 3mellizas, ho sento, no em veig en cor de dir-ne res, van tocar i jo hi era, però els hauria de tornar a sentir per poder-ne explicar alguna cosa. Els últims van ser The Lions Constellation, i em va encantar. Potser ( i només potser) és poc arriscat, però si t’agrada Jesus & Mary Chain, és gairebé impossible no gaudir-ho. //Gerard De Josep i Codina

Joe Crepúsculo. Supercrepus

Joe Crepúsculo
Supercrepus
Què es pot dir de Joe Crepúsculo que no hagi estat dit? El Supercrepus em sembla un d’aquells discs fets i deixats estar, com si hom tingués moltes coses a dir i de cop, un dia, es llevés sabent exactament com ha de dir-les per fer-se entendre. I com si sabent que estan tocades per una mà divina, el seu creador entengués que l’obra magna és així, en brut, amb errors, perquè fins i tot aquí hi ha bellesa. Perquè si a algú li sembla que fer cançons d’amor és avorrit, sempre ens quedarà Joe Crepúsculo i Magnetic Fields per demostrar que és mentida, que parlar d’amor val la pena i hi gaudim, perquè gaudim de l’amor i de la vida. Però, igualment, què es pot dir de Joe Crepúsculo que no hagi estat dit? //Gerard De Josep i Codina