MAZONI | Auditori

Barcelona. 06/03/08

Si els dits fossin xilofons, a l’imaginari d’en Jaume Pla, hi hauria altres idees igual de seductores i surrealistes. Els de la Bisbal són un grup amb incansables inquietuds musicals que amaguen darrera la imatge relaxada i quotidiana que generen, i amb la qual es van presentar a la capital. L’austeritat, però, va quedar enrere al sonar la primera nota: Pop, tròpic, beat, psicodelia, tramuntana i soul d’aires propis i originals, arranjaments hipnòtics de guitarra i una curosa interpretació, va transportar l’auditori a l’atmosfera del grup. Una atmosfera que es va esvair massa ràpid, però, o potser va ser la seducció de les seves melodies que va fer perdre la noció del temps. La qüestió és que hi havia certa sensació de desig de més Mazoni al final del concert. Bo + Breu = Addicció.

Jac Cirera.