
FERRAN FAGES – AL VOLTANT D'UN PARAL·LEL
Etude Records 017
“No és que volgués explicar res, és un exercici molt pur, no hi ha pas cap idea darrera”, això deia l'Albert Serra parlant d'un dels seus films. Sembla que no vingui al cas, però no és veritat. Deixo reproduir els disc, una investigació sobre les possibilitats zero de la guitarra. Les pulsacions fragmentades em remeten a una espècie de blues abstracte, a mig camí entre l'atonalitat i l'intent melòdic, on cada vers va entrellaçat suaument amb un silenci abrupte, o amb la repetició. Un exercici formal molt interessant, també com a receptor, que lligaria més que bé amb les imatges del director de cinema. Música del desert en sentit estricte. Mantra total. // Marc Masó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada