(((gargall)))
Manresa existeix, resulta.
Per aquells que no visc a Barcelona, és tot un esdeveniment el que ha passat aquest març a la ciutat. Les bones intencions s’escenifiquen: el restaurant El Vermell, no només complau els nostres paladars sinó que s’atreveix a provocar una metamorfosis espacial, traslladant els plaers culinaris propis de la boca als de l’oïda. El (((gargall))) s’estrena amb una bona esquitxada. La prèvia dels QA’A em va deixar xopa! De grups no en van estalviar, una trentena, dels que fan soroll i dels que ho dissimulen. Formacions autòctones i poc usuals, com Grip, o els Normals, que segons ells, diuen “no a les drogues”. Dissabte me’l salto, tret Les Aus i Lydia Lunch, en aquest ordre. Ah sí! Internet 2, tothom estava expectant mentre feia les seves ballaruques sonoritzades, molt divertit. I Diumenge Aixònoespànic, que no és un consell, és un triangle sonor amb els vèrtex desinhibits, capaços d’allargar els palers efímers, gràcies al bon gust que et deixen i gràcies a tots aquells benaventurats que ens heu fet gaudir d’una manera o d’altre. // TAMA KETTAR
Manresa existeix, resulta.
Per aquells que no visc a Barcelona, és tot un esdeveniment el que ha passat aquest març a la ciutat. Les bones intencions s’escenifiquen: el restaurant El Vermell, no només complau els nostres paladars sinó que s’atreveix a provocar una metamorfosis espacial, traslladant els plaers culinaris propis de la boca als de l’oïda. El (((gargall))) s’estrena amb una bona esquitxada. La prèvia dels QA’A em va deixar xopa! De grups no en van estalviar, una trentena, dels que fan soroll i dels que ho dissimulen. Formacions autòctones i poc usuals, com Grip, o els Normals, que segons ells, diuen “no a les drogues”. Dissabte me’l salto, tret Les Aus i Lydia Lunch, en aquest ordre. Ah sí! Internet 2, tothom estava expectant mentre feia les seves ballaruques sonoritzades, molt divertit. I Diumenge Aixònoespànic, que no és un consell, és un triangle sonor amb els vèrtex desinhibits, capaços d’allargar els palers efímers, gràcies al bon gust que et deixen i gràcies a tots aquells benaventurats que ens heu fet gaudir d’una manera o d’altre. // TAMA KETTAR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada