Orna. Música Normal

Orna
Música Normal

D’acord, crec que ho entenc. Potser ell no hi estarà d’acord, però a mi em fa l’efecte que Orna basa la seva música en intentar trencar prejudicis, i en partir d’aquest concepte cau en l’error de ficar un peu al fang expressament perquè si ho diu ell allò no té perquè ser fang. Però ho sento molt, segueix sent fang i jo ho veig brut. Em sembla que es tracta d’un joc de relativització, i m’interessa, però hi falla alguna cosa. Per mi, el que més, la veu i la lletra. Aquesta cosa d’utilitzar volgudament un vocabulari tan nostrat, de reforçar d’aquesta manera les vocals neutres, crec que són moments on l’exercici perd l’equilibri. A la seva web hi ha tot un seguit d’escrits que intenten explicar la seva música, les lletres i les influències. Momus no hi és, però jo crec que segueixen camins paral·lels i Momus m’agrada. Potser aquest cop, la visió local sigui contraproduent.//GERARD DE JOSEP I CODINA