Feia temps que volia escoltar el projecte en paral·lel de David Crespo (Balago) amb Maria Monferrer. Visualment em cridava molt l’atenció. I quan vaig escoltar “Grey in the air” per primer cop em va saber a poc. Potser perquè no era el que esperava trobar-me o potser no era el moment. Però a la segona va ser la vençuda. I no va caler una tercera per sorprendre’m com, sobre unes cançons folk lluny de ser originals, les idees den Crespo s’imposaven amb la seva experiència experimental. Sobre la base de guitarra espanyola i veu de Monferrer, s’afegeixen capes de guitarres elèctriques, bateries minimalistes, samplers de sorolls domèstiques, pianos, violins... El toc final del pastís el posa el disseny del disc fet per Els 11 Invisibles. A vegades, mengem més per la vista que per les orelles.//Albert Isnardo.21.4.09
Ten Thousand Islands – Grey in the air
Feia temps que volia escoltar el projecte en paral·lel de David Crespo (Balago) amb Maria Monferrer. Visualment em cridava molt l’atenció. I quan vaig escoltar “Grey in the air” per primer cop em va saber a poc. Potser perquè no era el que esperava trobar-me o potser no era el moment. Però a la segona va ser la vençuda. I no va caler una tercera per sorprendre’m com, sobre unes cançons folk lluny de ser originals, les idees den Crespo s’imposaven amb la seva experiència experimental. Sobre la base de guitarra espanyola i veu de Monferrer, s’afegeixen capes de guitarres elèctriques, bateries minimalistes, samplers de sorolls domèstiques, pianos, violins... El toc final del pastís el posa el disseny del disc fet per Els 11 Invisibles. A vegades, mengem més per la vista que per les orelles.//Albert Isnardo.
Etiquetes de comentaris:
Albert Isnardo,
Foehn Records,
Ten Thousand Islands
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada